Des que vaig fer gairebé totes les assignatures relacionades amb la IA a la universitat m’he plantejat moltes vegades on són els límits d’aquesta. He pogut veure com coses com la imaginació o la creativitat són molt difícils de copsar des del punt de vista de la intel·ligència artificial, però en canvi tasques d’identificació de patrons, assimilació de grans quantitats d’informació i conseqüent reacció aplicant coneixements adquirits per l’experiència anterior són molt adequades per aquest tipus d’algoritmes. Se m’acudeixen diversos exemples:
Donat un conjunt de llibres de diferents autors, es podria automàticament classificar un nou llibre d’un cert autor com a seu? Es podria arribar a diferenciar entre llibres escrits directament en cert idioma o traduïts d’altres idiomes? I detectar un cert estil diferent en les dones i els homes? Sí. Aquest és un treball que vaig fer per l’assignatura d’Aprenentatge de la FIB, on vaig poder veure que tot això era possible, entre d’altres coses.
Gràfic de predicció i encert d'autors
Es podria, amb tecnologia existent, dissenyar un sistema de depuradores d’aigua intel·ligents que es comuniquessin entre elles i decidissin en funció dels materials detectats o la quantitat d’aigua de quina manera repartir-se la tasca? Sí. Aquest és un treball que vam fer per l’assignatura d’AIA de la FIB, on cada depuradora d’aigua era un agent intel·ligent capaç de comunicar-se amb les altres depuradores i prendre decisions conjuntes. Podeu provar una simulació amb les depuradores gesitonades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Simulació de les depuradores de catalunya
Es podria aterrar un avió de manera completament automàtica? Sí. De fet és probable que hagueu estat en algun avió aterrat automàticament ja que tot i que els pilots prefereixen aterrar manualment, en moltes companyies cada cert temps han de realitzar un aterratge automàtic. A més, l’aterratge automàtic és vital en casos de boira. Relacionat amb el tema hi ha una nova generació d’avions militars que no només volen sense pilot a l’interior, sinó que prenen les seves pròpies decisions per a dur a terme certs objectius, i només requereixen del control humà per a obtenir el permís d’obrir foc.
Es pot fer un cotxe que circuli sol per les carreteres? Sí. Google porta temps investigant sobre el tema. De l’entrada a la wikipedia em quedo amb la frase que diu:
“Google has tested several vehicles equipped with the system, driving 1,609 kilometres without any human intervention, in addition to 225,308 kilometres with occasional human intervention, with one of two accidents occurring when another car crashed into the rear end of a test vehicle that was stopped at a red light and the other accident occurring while the car was being manually driven”
És a dir que el cotxe de Google només va patir dos accidents en 227.000 km, i els dos van ser provocats per errors humans.
Però es podria anar més enllà? Un cop tots els cotxes conduïssin automàticament no intervindria el factor humà en les decisions i per tant tot es podria dur amb més eficiència. Els cotxes podrien dur implementat un sistema de comunicació que els permetés comunicar-se amb els vehicles a la vora, saber-ne la seva posició, velocitat, direcció… En un món així els semàfors per cotxes ja no serien necessaris. Quan un cotxe anés a creuar una cruïlla podria detectar amb minuts d’antelació un possible rumb de col·lisió i mitjançant algun protocol establert posar-se d’acord amb el cotxe en conflicte per tal de decidir la manera més eficient d’efectuar el creuament.
També deixaria d’existir el famós “efecte acordió”, en què l’últim cotxe d’una fila s’ha d’esperar la suma de temps de reacció dels cotxes que té al davant per tal de poder accelerar. En cas d’una aturada en un semàfor per vianants, tots els cotxes es posarien en marxa en el mateix instant.
Centrals nuclears autogestionades, plantes petrolíferes amb robots autosuficients, vaixells de pesca sense tripulació humana, vendímies i producció de vi automàtics, vaixells d’expedició científica autònoms que envien les dades recol·lectades via satèl·lit arreu del món…
El futur ja és aquí i espero poder arribar a viure el moment en què aquest post estigui antiquat.
Fins aviat!
Bon post Masumi, però sincerament, la coexistència de sistemes automàtics com els que parles, juntament amb la cultura de reproducció humana tant alta que tenim, i barrejant-ho amb la cultura tant pobre a lo que esforç humà es refereix, el resultat serà una divisió encara molt major entre la classe alta de les societats i les demés classes, esdevenint totes aquestes últimes, classe baixa. L’ésser humà passarà a no treballar. Conseqüència? no la vull ni saber, però bona, crec que no.
Salutacions coordials.
Jo crec que encara falta molt perquè poguem arribar a veure cotxes conduïts automàticament, ja que a la carretera podem arribar a trobar-nos alguna cosa més que només cotxes, per exemple vianants que creuen en vermell, animals que creuen la carretera, obstacles múltiples… Crec que hi han tantes variables que caldria que els cotxes fossin sumament intel·ligents per poder abordar qualsevol situació. Estem parlant de confiar les nostres vides a una “màquina”, per tant crec que en situacions habituals sí que podria servir però en situacions extraordinàries caldria intervenció humana sí o sí. En quant al tema de responsabilitats, a qui hauríem de culpar en cas que succeís algun incident, a la màquina, a la empresa desenvolupadora o a ningú?
Contestant al Marc, és interessant això que planteges dels humans no treballant i només treballant les màquines. No creus que si les màquines passessin a fer les feines de risc, o les més perjudicials per la salut, la resta d’humans es podrien dedicar a fer feines més interessants i creatives? M’agradaria pensar que pot existir un món positiu amb coexistència IA.
Contestant al Pere, és clar que hi ha mil variables que poden afectar a la autonomia d’un cotxe, però jo crec que tard o d’hora els processadors i sensors seran capaços de reaccionar a velocitat tant o més ràpides que l’ésser humà!
i pel segon tema, a qui culpar… En principi la responsabilitat hauria de recaure en l’empresa desenvolupadora d’allò que provoqui l’accident. Si el problema ha estat software, a l’empresa de software, si el problema ha estat hardware, doncs a l’empresa que hagi fet el sensor en concret, etc.