Una de les meves peces preferides per a flauta travessera és la Sonata en Sol menor de Bach. Avui he tingut una estona per enregistrar-ne la part de clave per poder-la assajar amb acompanyament.
Bach Sonata in G minor BWV1020
2
Category Archives: General
Blackberry Playbook Review
Ahir vaig tenir la sort d’assistir a la conferència per a desenvolupadors que Blackberry va oferir al Mobile World Congress 2012, i tot i que el contingut de la conferència va ser bastant interessant i es van revelar estratègies comercials prou importants, com ara l’adoptació de mil i una plataformes per tal d’oferir super compatibilitat dels seus dispositius amb tothom, el més interessant va ser l’obsequi pel qual la majoria de gent era allà dins, un flamant Playbook de 16GB, el tablet de Blackberry valorat en 499€.
És gràcies a Blackberry que l’any passat vaig poder entrar al Mobile World Congress, i és gràcies a Blackberry que aquest any puc provar aquest dispositiu que m’ha sorprès en molts aspectes.
Look & Feel
Abans d’obrir-lo no tenia ni idea de com era. No l’havia vist mai, així que la meva impressió ha estat la primera en molts aspectes. Primer m’ha semblat petit, molt petit, perquè tenia de referència l’iPad. Però a mesura que l’he anat fent servir m’ha semblat que té una mida molt ben trobada. Es pot sostenir amb una mà, però és suficientment gran com per poder gaudir d’una pel·lícula. M’ha semblant molt elegant, i més lleuger del que m’esperava.
Usabilitat
La primera engegada m’ha decebut una mica. Ha estat tanta estona amb el logo de benvinguda que m’he pensat que s’havia bloquejat. Ha trigat més d’un minut en aparèixer el menú de configuració, que m’ha tornat a decebre. Sembla que no s’hi hagin mirat gaire en aquesta part, quan per mi és una de les més importants.
Un cop encès i actualitzat a la darrera versió, m’ha sorprès, potser després de la decepció inicial, de la fluidesa de la interfície gràfica. Un sistema de navegació per menús i aplicacions semblant a Android i amb pinzellades d’iOS que crec que està bastant ben trobat i fàcil d’aprendre.
Audio & Video
Una de les coses que més m’ha sorprès d’aquest aparell és sens dubte la qualitat d’imatge i so. Havent fet servir l’iPad2 durant més de mig any, puc assegurar que en aquest aspecte Playbook supera sens dubte iPad 2. La qualitat de la pantalla és molt bona, el so és molt superior al que havia sentit fins ara, i el millor de tot és que ho reprodueix pràcticament tot. Tot el que l’iPad 2 reprodueix (amb una aplicació no inclosa) sense necessitat de recodificació, Playbook també ho reprodueix. Però no només això, Playbook reprodueix sense cap mena de problemes els fitxers MKV, la qual cosa és d’agrair.
Trobo a faltar
Trobo a faltar escriptura en idiomes asiàtics. Ara mateix es poden veure webs escrites en japonès, però no es pot escriure en japonès, la qual cosa és un punt molt en contra des del punt de vista d’internacionalització.
Trobo a faltar Skype, no conec gaire més gent que tingui el mateix dispositiu i pugui fer el “Facetime” versió Playbook. En el camp de les aplicacions en general és on més verd està el tema, i és un dels motius pels quals van regalar playbooks a la conferència, perquè la gent desenvolupi per Blackberry.
Si he d’afegir alguna cosa quan l’hagi fet servir una mica més ja en parlaré!
Fins aviat!
Descàrrega automàtica de sèries
Ara que Megaupload i companyia estan caient, molta gent es planteja la possibilitat d’endinsar-se al món dels torrents. Els torrents (que són fitxers d’una mida molt petita que contenen la informació necessària per descarregar les pel·lícules, sèries o qualsevol altre fitxer) fa molt de temps que són entre nosaltres, però per motius de lleugera complexitat i falsa sensació de poc rendiment, la gent els deixava de banda i optava per serveis com el recentment desaparescut Megaupload. Aviat no hi haurà més remei que aprendre’n, i en realitat són molt i molt útils.
Aquest post és per a tots aquells que veniu del món de Megaupload, voleu poder fer el que feieu abans amb les vostres sèries preferides, però a més de manera còmoda i automàtica, i teniu un Mac.
Fins on pot arribar la intel·ligència artificial?
Des que vaig fer gairebé totes les assignatures relacionades amb la IA a la universitat m’he plantejat moltes vegades on són els límits d’aquesta. He pogut veure com coses com la imaginació o la creativitat són molt difícils de copsar des del punt de vista de la intel·ligència artificial, però en canvi tasques d’identificació de patrons, assimilació de grans quantitats d’informació i conseqüent reacció aplicant coneixements adquirits per l’experiència anterior són molt adequades per aquest tipus d’algoritmes. Se m’acudeixen diversos exemples:
Donat un conjunt de llibres de diferents autors, es podria automàticament classificar un nou llibre d’un cert autor com a seu? Es podria arribar a diferenciar entre llibres escrits directament en cert idioma o traduïts d’altres idiomes? I detectar un cert estil diferent en les dones i els homes? Sí. Aquest és un treball que vaig fer per l’assignatura d’Aprenentatge de la FIB, on vaig poder veure que tot això era possible, entre d’altres coses.
Gràfic de predicció i encert d'autors
Es podria, amb tecnologia existent, dissenyar un sistema de depuradores d’aigua intel·ligents que es comuniquessin entre elles i decidissin en funció dels materials detectats o la quantitat d’aigua de quina manera repartir-se la tasca? Sí. Aquest és un treball que vam fer per l’assignatura d’AIA de la FIB, on cada depuradora d’aigua era un agent intel·ligent capaç de comunicar-se amb les altres depuradores i prendre decisions conjuntes. Podeu provar una simulació amb les depuradores gesitonades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Simulació de les depuradores de catalunya
Es podria aterrar un avió de manera completament automàtica? Sí. De fet és probable que hagueu estat en algun avió aterrat automàticament ja que tot i que els pilots prefereixen aterrar manualment, en moltes companyies cada cert temps han de realitzar un aterratge automàtic. A més, l’aterratge automàtic és vital en casos de boira. Relacionat amb el tema hi ha una nova generació d’avions militars que no només volen sense pilot a l’interior, sinó que prenen les seves pròpies decisions per a dur a terme certs objectius, i només requereixen del control humà per a obtenir el permís d’obrir foc.
Es pot fer un cotxe que circuli sol per les carreteres? Sí. Google porta temps investigant sobre el tema. De l’entrada a la wikipedia em quedo amb la frase que diu:
“Google has tested several vehicles equipped with the system, driving 1,609 kilometres without any human intervention, in addition to 225,308 kilometres with occasional human intervention, with one of two accidents occurring when another car crashed into the rear end of a test vehicle that was stopped at a red light and the other accident occurring while the car was being manually driven”
És a dir que el cotxe de Google només va patir dos accidents en 227.000 km, i els dos van ser provocats per errors humans.
Però es podria anar més enllà? Un cop tots els cotxes conduïssin automàticament no intervindria el factor humà en les decisions i per tant tot es podria dur amb més eficiència. Els cotxes podrien dur implementat un sistema de comunicació que els permetés comunicar-se amb els vehicles a la vora, saber-ne la seva posició, velocitat, direcció… En un món així els semàfors per cotxes ja no serien necessaris. Quan un cotxe anés a creuar una cruïlla podria detectar amb minuts d’antelació un possible rumb de col·lisió i mitjançant algun protocol establert posar-se d’acord amb el cotxe en conflicte per tal de decidir la manera més eficient d’efectuar el creuament.
També deixaria d’existir el famós “efecte acordió”, en què l’últim cotxe d’una fila s’ha d’esperar la suma de temps de reacció dels cotxes que té al davant per tal de poder accelerar. En cas d’una aturada en un semàfor per vianants, tots els cotxes es posarien en marxa en el mateix instant.
Centrals nuclears autogestionades, plantes petrolíferes amb robots autosuficients, vaixells de pesca sense tripulació humana, vendímies i producció de vi automàtics, vaixells d’expedició científica autònoms que envien les dades recol·lectades via satèl·lit arreu del món…
El futur ja és aquí i espero poder arribar a viure el moment en què aquest post estigui antiquat.
Fins aviat!
Festa al Cel 2011
Dijous passat va ser la Festa al Cel 2011. Hi vaig anar amb el meu germà, i va ser bastant bonic de veure. Hi havia anat l’any passat però no sé exactament per quin motiu l’espectacle m’ha semblat més espectacular aquest any, i això que no hi havia cap F-18.
Curiosament de totes les fotografies que vaig fer, una de les que més m’agrada i sembla ser que és generalitzat és la que he posat a la capçalera d’aquest post, en què no surt cap avió, si no que es veuen tots els velers que van anar a veure l’espectacle des d’un punt de vista privilegiat.
En realitat escric aquest post perquè estic bastant orgullós del resultat fotogràfic de l’esdeveniment, així que a continuació us deixo la galeria de fotos de Flickr.
Canvis al blog
Com podeu veure els que heu entrat al blog més d’una vegada, darrerament hi ha hagut canvis importants en diferents aspectes del blog.
Aparença
El més notable i important és el canvi d’aparença que hi ha hagut, d’un tema més aviat ple de colors, a un tema una mica més seriós, que encara aniré personalitzant, per treure-li el màxim partit.
Un dels motius més importants que ha propiciat el canvi és el poc espai que tenia el tema anterior a la columna central on hi havia el text dels posts. Amb aquest nou tema, l’amplada és superior, i dóna més sensació d’espai.
Personatges
Un altre dels canvis que podeu haver notat és la introducció d’un personatge que té forma de gota d’aigua, com a model a l’hora d’explicar coses. És seu nom és Nami i apareixerà en aquells posts que es necessiti una descripció gràfica, juntament amb alguns convidats en cas que fos necessari.
Secció Headers
Hi un altre canvi important, i és que la capçalera de blog que tenia abans, ha estat substituïda per fotografies que he fet al llarg del temps, retallades per encaixar-hi.
Això m’ha dut a crear una nova pestanya al blog anomenada Headers on, com si fossin posts, hi ha una llista de les capçaleres utilitzades. Per cadascuna de les capçaleres hi ha les característiques de la fotografia, (ISO, apertura, etc) i un petit text explicant la història que hi ha darrere d’aquella fotografia. De moment encara no hi són totes, ja que he de redactar encara moltes de les històries, però poc a poc anirant apareixent, i les aniré anunciant via Twitter.
Amb tot, espero que aquests canvis hagin estat cap a millor.
Fins aviat!
Point of view
Molts cops, les coses depenen del punt de vista.
