L’altre dia, l’autora del blog Inventariant em comentava que és curiós que per recordar un cert tros d’una cançó, haguem de taral·lejar-la des d’un cert punt, per finalment arribar al tros que volíem recordar.
Des del meu absolut desconeixement del funcionament del cervell, i només a partir d’hipòtesis basades en l’observació i estudi del funcionament del MEU propi, he arribat a certes conclusions que poden explicar o veure d’una altra manera el motiu pel qual això és així. Aquesta explicació està una mica lligada al post que vaig escriure fa un temps sobre l’accés seqüencial i aleatori de la memòria humana. Així doncs entrem en matèria.
Com emmagatzemem les cançons al nostre cervell? Com és que per recordar-ne una secció concreta hem de taral·lejar-les des d’un punt que sí que recordem? Jo ho entenc com el següent dibuix:
Les cançons s’emmagatzemarien al cervell seqüencialment a una llista L, partint d’un punt inicial, que seria l’inici de la cançó. Aquest punt inicial quedaria guardat a la primera posició d’un vector V. La diferència entre la llista L i el vector V és que es podria accedir a qualsevol posició d’aquest segon sense haver de passar per les anteriors, és a dir seria d’accés aleatori, mentre que en el cas de la llista L per accedir a la posició X, s’hauria de passar necessàriament per la posició X-1.
Però quin sentit té tenir un vector apuntant a la primera posició de la cançó? I quin avantatge té que aquest sigui d’accés aleatori? Per entendre-ho hem de veure el següent dibuix:
I és que al vector V no hi tindríem només un accés al principi de la cançó, si no punts clau d’aquesta. Per exemple punts on hi ha un canvi, punts en els quals als assajos ens hi hem aturat i hem començat des d’allà, punts en què hi ha inflexions, punts on comencen les tornades, resumint, punts que ens han quedat més gravats que la resta de parts per algun motiu.
Aquests són els punts que es guardarien en aquest vector, i que ens permetrien recordar certes parts d’una cançó sense la necessitat de cantar-la sencera.
Posant un exemple (un pèl trivial):
Vull recordar si la cançó de “Cada dia al matí” parla del matí o de la nit. Aquest és un cas absurd ja que és molt curt, però en el cas d’una peça llarga, podríem trobar-nos que la paraula “matí” no apareix fins ben avançada la cançó. Si l’hem assajat per parts i no sempre d’una tirada, és possible que haguem guardat diversos “punts d’entrada” de la canço al nostre vector V. Així doncs, per arribar a la paraula matí no haurem de recórrer tota la llista L fins a arribar-hi, sinó que podem fer servir l’accés directe número 1 del vector V, i taral·lejar la cançó des de “al matí…”.
El mateix per recordar si la cançó parla d’un gat o d’un gall. Posem que als assajos hem treballat la frase “Canta el gall kikirikí”. Segurament el nostre cervell crearà un accés directe (el número 3) al nostre vector V de manera que per recordar si parlem d’un gall o d’un gat, només haurem d’accedir a la posició 3, i d’allà saltar directament a “Canta…”, amb l’avantatge d’haver-nos saltat tota la primera frase.
I bé fins aquí aquesta paranoia, espero haver donat un nou punt de vista a les estructures que des del meu punt de vista emmagatzemen el nostre coneixement, i en aquest cas concret, les cançons!
Fins la propera!
